En l’àmbit d’actuació s’identifiquen diversos elements patrimonials i arquitectònics de valor reconegut pels planejaments urbanístics de Gelida i de Sant Llorenç d’Hortons, com són la masia de Can Mata d’Abelló, la font de Can Mata, el camí de Can Mata i el camí de Sant Llorenç a Gelida.

En el cas de les aigües subterrànies, dins de l’àmbit d’actuació no s’identifica cap massa particular, tot i que en el municipi de Gelida es constata la presència de dues masses d’aigua: Al·luvials del Penedès i aqüífers locals, i Garraf. Ambdues presenten un estat general dolent, producte d’un estat quantitatiu bo però amb un estat químic dolent. [...] Aixi doncs, tenint en compte l’estat de les masses d'aigües subterrànies i que el seu principal focus decontaminació és l'aplicació del nitrogen d’origen agrari, situació que s’agreuja amb la magnitud de la proposta de l’Agroparc, i la resposta del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd, cal considerar el risc de contaminació futur com elevat.

Pel que fa a l’abastament de l’activitat, es preveu la connexió a la xarxa d’aigua de Sant Llorenç d’Hortons [...] caldrà fer una estimació de la quantitat d’aigua global necessària per mantenir les activitats agrícoles i ramaders així com els processos productius de transformació de la indústria agroalimentària proposada i les activitats turístiques i culturals associades a l’Agroparc.

PDTAP: L’àmbit d’estudi queda inclòs dins de l’eix de connexió Sant Quintí-Sant Llorenç i confrontat amb l'eix Sant Llorenç-Ordal i dins del connector ecològic zona d’interès connector local ZIC-L1 Sant Quintí de Mediona-Sant Sadurní d’Anoia i parcialment dins del connector ecològic zona d’especial interès connector entre els espais del PEIN properes ZEIC-P1 Sant Llorenç-muntanyes de l’Ordal. PTMB: l'àmbit queda inclòs dins de la matriu d’interès per a la connectivitat ecològica.

El Col·lectiu Ecologista Bosc Verd posa de rellevància que la consolidació de l’Agroparc trencarà el  connector ecològic entre els espais protegits de Montserrat i Roques Blanques i les muntanyes de l’Ordal, i se situa a uns 2,5 km lineals de l’espai PEIN muntanyes de l’Ordal.

S’ha constatat que l’àmbit queda totalment inclòs dins d’una àrea d’interès faunístic i florístic motivada per la presència de l’àliga cuabarrada, ja que s’ha delimitat una àrea de campeig d’aquesta espècie d’au rapinyaire, la qual ha estat catalogada com a espècie d’interès comunitari que ha de ser objecte de conservació dels seus hàbitats per garantir la seva supervivència i reproducció.

Segons Col·lectiu Ecologista Bosc Verd l’àmbit és una de les zones de caça preferent d’aquesta espècie. Les àrees de campeig són àrees d’alimentació, essent fonamental el mosaic agroforestal que acull les preses potencials de les quals s’alimenta.

Una de les debilitats i amenaces identificades a la unitat paisatgística, extrapolable a l’àmbit d’actuació, és la desvirtualització del caràcter rural del medi i el paisatge, fruit de les urbanitzacions i les construccions aïllades en sòl no urbanitzable, que amenacen el manteniment dels valors culturals associats als espais rurals i que esta conduint a una pèrdua de conreus i a una banalització del paisatge rural, que cada cop adopta una imatge més periurbana.

En relació a la contaminació lumínica, s’ha comprovat que l’àmbit s’inclou íntegrament dins de la zona E2, zona de protecció alta.

Canvi climàtic: ...caldrà analitzar les repercussions de la mobilitat i de les emissions previstes de gasos amb efecte d’hivernacle, durant el procés de transformació de la indústria alimentària, com de la resta d’activitats, infraestructures i mobilitat lligada al Pla.

DIE: comptarà amb una planta de tractament i valorització dels residus orgànics generats. [...] Aquesta instal·lació es completarà amb una nau de compostatge aerobi de piles voltejades i una instal·lació de transferència de residus recollits selectivament.

Caldrà concretar també la ubicació d’aquestes instal·lacions i valorar els efectes ambientals de la seva implantació.

Les consideracions efectuades pel Col·lectiu Ecologista Bosc Verd, però, valoren que l’actual carretera BV-2249 no pot assumir la visita de 200.000 visitants l’any, amb autocars i cotxes particulars, més els desplaçaments dels 700 treballadors i els camions que circularan per donar servei a l’Agroparc. Aquesta entitat apunta que en un dels trams de carretera hi ha un pont molt estret que només s’hi pot circular en un sentit i tampoc s’ha efectuat l’obra de la variant de Sant Llorenç d’Hortons per l’oposició veïnal.

No fer cap actuació i continuar amb els usos actuals

Portar a terme el Pla especial urbanístic però desvinculant l’activitat agroindustrial

Document urbanístic d’avanç pla:

 [...] en l’espai que es proposa es desenvoluparà tota la cadena agroalimentària de la companyia: des del primari, passant per la transformació i acabant amb la seva comercialització directa.

Les activitats i usos previstos a desenvolupar seran els següents:

1) aparcament,

2) usos agraris amb introducció de l’ús ramader (ruscs d’abelles, 100 vaques de llet, 6.000 gallines i 100 cabres), i agrícola amb el manteniment de la vinya i la introducció de nous cultius (fruiters, oliveres, cereals i horta);

3) indústria agrària (zona de producte fresc -obrador de làctics, cremes, sopes, IV i V gamma, etc, zona de producte sec -obrador de pa, cervesa, fruits sec i mel-, bodegues -vins, caves i cervesa- i molí d’oli, gestió i control -museu rural, sala de conferències i exposicions, i agrobotiga- i magatzems agrícoles;

4) hotel rural en l’edificació de la masia de Can Mata d’Abelló;

5) serveis tècnics conformats per un sistema de generació elèctrica pròpia (trigeneració, biogàs, termosolar, geotèrmica i biomassa), un sistema de depuració de les aigües residuals de 1.200 m3/dia, una planta de tractament de residus de 76 Tn/dia, una nau de compostatge, etc.

En el cas de les activitats ramaderes, es preveu que construccions vinculades a la granje de vaques ocupin 400 m2 st pels animals i 200 m2 per zones d’acopi i treball; les vinculades a la granja de cabres ocupin 400 m2st pels animals i zones d’acopi i treball; i en el cas de la granja de gallines, ocupi 700 m2st pels animals i 200 m2 per zones d’acopi i treball.

[...] el sostre construït que es preveu ascendeix fins als 64.000 m2 st dels quals 16.800 m2 st resulten computables, atès el caràcter soterrat de les edificacions.

Pel que fa als serveis turístics i de difusió cultural, el document apunta una previsió de visites anual d’unes 200.000 persones, compatibilitzant plenament el procés productiu i les visites dins del mateix espai.

La superfície agrícola ocuparà 54,36 Ha. La superfície ramadera extensiva ocuparà 3,14 ha.

[...] els sòls de protecció especial [...] són els més adequats per a integrar una xarxa permanent i continua d’espais oberts[...]. [...] aquests sòls han de mantenir la condició d’espai no urbanitzat i estan sotmesos a un règim especial de protecció, de manera que són incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial.

En el cas concret dels sòls de protecció especial de la vinya, PDTAP determina que aquests espais gaudeixen a la comarca d’una funció paisatgística rellevant, configurant espais amb funció estratègica de reserva d’espai obert o lliure en relació amb el model territorial.

D’acord amb l’anterior, es considera que la proposta d’implantar una sèrie d’activitats de caràcter industrial [...] no respon adequadament a l’establert en les normes d’ordenació territorial pel que fa a la implantació d’activitat agràries en els sols de protecció especial.

Això ens porta a valorar també que el document urbanístic [...] assimila les edificacions de nova planta [...] com edificacions, instal·lacions i infraestructures que aporten qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic. [...] considerant-se des d’aquesta Oficina Territorial que les actuacions de caràcter industrial proposades no comporten efectes ambientals positius.

[...] les actuacions en sòl no urbanitzable es troben subjectes a una sèrie de requeriments ambientals generals, fixats majoritàriament en l’article 46 del Reglament de la Llei d’Urbanisme. En base a aquests, es conclou que l’àmbit d’actuació està sotmès a un règim especial de protecció, veient-se disminuïda de manera significativa la permeabilitat i l’estabilitat del sòl, i afectant negativament a la connectivitat territorial dels sistemes naturals. En aquest sentit, es considera que la proposta transforma la naturalesa del sòl i lesiona els valors i les finalitats de protecció que el POUM de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons atorguen en funció dels seus valors ambientals.

D’acord amb la definició del POUM de Gelida, article 84, l’ús d’indústria agrària en sòl no urbanitzable es correspon amb activitats destinades a magatzem, destriament, manipulació i primer tractament dels productes agraris, així com l’envasat per tal de comercialitzar-los. [...]. Per tant, atesa la magnitud dels usos i activitats previstos pel present Pla especial urbanístic, des d’aquesta Oficina Territorial es valora que l’activitat agroalimentària que es proposa, pel seu abast i grandària,  té per finalitat portar a terme un procés productiu de caire industrial [...] que sobrepassen estrictament el primer tractament.

D’acord amb l’exposat, atenent a les determinacions resultants de les avaluacions ambientals dels POUM’s de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, cal reiterar que la proposta de portar a terme els usos d’indústria agrària, tal i com es plantegen en el present Pla, no resulten compatibles amb els valors naturals i connectors identificats en els respectius documents ambientals.

Pel que fa a l’encaix de la proposta amb els objectius i criteris ambientals, atesa la magnitud de la proposta descrita, des d’aquesta Oficina Territorial es qüestiona realment que les construccions, usos agroindustrials i activitats que es propose no afectaran o transformaran de forma substancial els valors de l’espai de protecció especial on s’ubicarien.

[...] la inserció de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial no ha estat demostrada ni validada en el documents aportats, tal com requereixen les normes del PTMB i PDTAP i l’article 169 de les normes urbanístiques del POUM de Gelida.

[...] s’escau remarcar que la proposta d’indústria agrària abasta una superfície aproximada de 14 ha, que el DIE valora com a relativament reduïda. Des d’aquesta Oficina Territorial s’estima que suposa una transformació del paisatge i dels valors naturals, connectors i agraris d’aquest espai, el qual no tindrà possibilitat de ser retornat al seu estat original un cop es porti a terme el present Pla. Així doncs, d’acord amb els objectius i criteris plantejats en el present document d’abast, que tenen per finalitat minimitzar l’ocupació del sòl no urbanitzable per edificacions i construccions, conservar la funcionalitat connectora ecològica de l’àmbit d’actuació, preservar els hàbitats d’espècies protegides identificades i mantenir la qualitat d’un paisatge amb caràcter identitari per aquest territori, es considera que l’alternativa seleccionada, l’alternativa 2, no resulta ambientalment adient i, per tant, caldrà valorar altres alternatives per tal de garantir l’assoliment dels objectius i criteris ambientals.

Malgrat les condicions favorables que portarien a seleccionar l’alternativa 1, el DIE planteja una sèrie d’inconvenients (pèrdua de sinèrgies, increment de consum d’energia, i risc de pèrdua de productes) per descartar la seva elecció [...]. Tenint en compte que l’espai estudiat gaudeix d’una elevada sensibilitat ambiental reconeguda a escala territorial i urbanística, es considera que els efectes derivats del desenvolupament del present Pla especial urbanístic no queden prou justificats ambientalment davant l’oportunitat d’oferir un producte de proximitat a l’origen.

[...] caldrà que l’EAE del Pla especial urbanístic atorgui més pes en l’avaluació a les alternatives 0 i 1 i, si ho considera oportú, valori d’altres, [...]

a) [...] es considera que el desenvolupament dels usos d’indústria agrària proposats pel present Pla especial urbanístic poden malmetre l’estat i funció dels eixos connectors identificats, atès que les fites del Pla impliquen la seva transformació i l’assignació d’uns usos amb una intensitat que difícilment podran conviure amb l’objectiu de garantir al màxim la funció connectora i la permeabilitat ecològica d’aquest espai.

b) S’escau recordar, d’acord amb les determinacions del PTMB, que els espais de protecció especial destinats a la producció agrària s’ha d’afavorir l’ambientalització de les activitats agrícoles i ramaderes, de manera que puguin contribuir a potenciar els valors ecològics, connectors i paisatgístics. [...] 

c) [...] resulta difícil afirmar que el desenvolupament d’aquest planejament derivat garantirà la preservació dels hàbitats de les espècies identificades, ja que l’Agroparc en plena capacitat de funcionament pot generar unes sinergies que transcendeixin els espais edificats.